Rialler

Després de la primera trobada, he quedat dos dies més amb en Rodrigo.

La setmana passada vam anar a veure Astèrix i Obèlix al Cinema a Figueres; ell m'havia dit que li agradava anar-hi però que ja feia un any que no hi anava. Vaig creure que estaria bé i que li agradaria, i així va ser.

Allà també ens vam trobar amb l'Arnau i el seu rossinyolet, però ells van anar a veure una altre pel·lícula.

Quan va començar el film, ja em va començar a parlar i a fer preguntes, vaig veure que tenia més interès que no pas el primer dia; estava molt més còmode i molt més rialler. Li va agradar molt la pel·licula i em va demanar que hi anessim més cops!

Avui, de fet acabo d'arribar a casa, hem quedat amb l'Eva, la Natàlia i en Francesc per anar a la bolera. Vam creure oportú quedar tots 4 amb els rossinyolets, perquè es coneguessin i tinguessin més vincle entre ells i estiguessin més comodes. Després de fer una partida a la bolera, en que també hi hem jugat jo i l'Eva (el pròxim cop en Francesc i la Natàlia els hi tocarà jugar) i que jo quedés en última posició...(no se m'ha donat mai bé); els nens han jugat al futbolí en que han quedat empetats i després a un altre joc.

La tarda ha estat molt divertida per tothom. En Rodrigo m'ha demanat de tornar-hi algun dia més, perquè era la primera vegada que hi anava i no se li ha donat gens malament això de la bolera.

Tímid

Diuen que totes les coses bones es fan esperar, mai millor dit! Després d'estar uns dies sense saber quan tindria l'oportunitat de conèixer en Rodrigo, al final el dimecres 5 de Desembre vam tenir la nostre petita i curta durada. Aquell dia em vaig desplaçar fins al seu col·legi, el Salvador Dalí, on també ens esperava la seva mare amb el seu germà petit de 8 mesos, en Kevin. Molt tímid i vergonyós quan li parlàvem vam quedar per trobar-nos el mateix dissabte a les 10 a casa seu; i així va ser. 

El dissabte dia 8 de Desembre vam fer la nostra primera trobada. Era un dia típic d'aquí, en que la tramuntana s'emportava les paraules que em deia i a vegades m'havia d'ajupir una miqueta per poder-lo escoltar, la situació era molt graciosa. Després de fer un volt per Figueres, anar a veure les intalacions esportives (vaig creure que seria una bona idea perquè li agrada molt el món dels esports), ensenyar-li una mica el centre de Figueres,...Vam decidir anar a fer un petit esmorzar. "Madueixes amb nata", això és el que volia, però li vaig explicar que no era temps de maduixes, i la noia que ens va atendre, molt simpàtica, em va dir que li podria portar un suïs. Ell desconeixia aquesta paraula, i li vaig explicar tant bé com vaig poder. No va poder menjar-se'l tot, perquè em va dir que tenia mal de cap i que se li havia tret la gana. Vaig decidir tornar cap a casa perquè feia mala cara i no volia pas per res del món que es refradés!

La veritat és que al principi es mostrava tancat, però a mica en mica ell ja va anar mostrant interés per coneixer-me i saber coses de mi, dels meus pares, dels amics, de la música que m'agrada,...Avui hem quedat per fer-ne la segona trobada, vaig decidir que el portaria al cinema a veure Astèrix i Obèlix, perquè em va dir que li agradava el cinema.