Tímid

Diuen que totes les coses bones es fan esperar, mai millor dit! Després d'estar uns dies sense saber quan tindria l'oportunitat de conèixer en Rodrigo, al final el dimecres 5 de Desembre vam tenir la nostre petita i curta durada. Aquell dia em vaig desplaçar fins al seu col·legi, el Salvador Dalí, on també ens esperava la seva mare amb el seu germà petit de 8 mesos, en Kevin. Molt tímid i vergonyós quan li parlàvem vam quedar per trobar-nos el mateix dissabte a les 10 a casa seu; i així va ser. 

El dissabte dia 8 de Desembre vam fer la nostra primera trobada. Era un dia típic d'aquí, en que la tramuntana s'emportava les paraules que em deia i a vegades m'havia d'ajupir una miqueta per poder-lo escoltar, la situació era molt graciosa. Després de fer un volt per Figueres, anar a veure les intalacions esportives (vaig creure que seria una bona idea perquè li agrada molt el món dels esports), ensenyar-li una mica el centre de Figueres,...Vam decidir anar a fer un petit esmorzar. "Madueixes amb nata", això és el que volia, però li vaig explicar que no era temps de maduixes, i la noia que ens va atendre, molt simpàtica, em va dir que li podria portar un suïs. Ell desconeixia aquesta paraula, i li vaig explicar tant bé com vaig poder. No va poder menjar-se'l tot, perquè em va dir que tenia mal de cap i que se li havia tret la gana. Vaig decidir tornar cap a casa perquè feia mala cara i no volia pas per res del món que es refradés!

La veritat és que al principi es mostrava tancat, però a mica en mica ell ja va anar mostrant interés per coneixer-me i saber coses de mi, dels meus pares, dels amics, de la música que m'agrada,...Avui hem quedat per fer-ne la segona trobada, vaig decidir que el portaria al cinema a veure Astèrix i Obèlix, perquè em va dir que li agradava el cinema.