Espectadors

Com ja és tradició, ahir diumenge 13 de Gener vam quedar amb l'Eva, en Med, en Francesc i en Dante, per anar al cinema a veure ¡Rompe Ralph! He de dir que al principi de veure-la no les tenia totes, ja que la sinopsis a mi no m'acabava de convèncer, però en Francesc deia que si, que estava molt bé. 

Després de comprar les entrades (els dos cops que hem anat al cinema, en Rodrigo sempre les agafava i els hi dóna al noi perquè ens les trenqui, és una cosa que em sorpren pel tímid que es mostra a vegades). Després doncs, li vaig preguntar si volia alguna cosa per menjar i ell no em va dir pas que no: Crispetes grans i coca - cola per disfrutar de les hores que ens esperaven a dins de la sala. 

Abans d'entrar  a la sala en Med, en Rodrigo i en Dante

Ells tres es van assentar l'un al costat de l'altre, mostrant-se oberts els uns amb els altres i amb molta més confiança que no pas el primer dia que es van conèixer. La veritat és que en Rodrigo em sorpren cada dia i per a bé, veig que li agrada i que disfruta quan quedem i amb en Med s'han fet bons amics.

Després que s'acabés la pel·lícula, el vaig deixar a casa seu tal i com havíem quedat amb la seva mare. 

Al baixar em va dir: La pròxima setmana què farem? Aquests són els moments en que em fa veure que disfruta i té ganes per passar el pròxim cap de setmana amb mi i amb els altres. T'enriqueix d'una manera que costa de definir-ho amb paraules...

Pd: He de dir que al final de la pel·lícula em va canviar el punt de vista que tenia d'ella, em va agradar bastant. Aquí us deixo el trailer :) 

Trailer pel·lícula ¡Rompe Ralph!

Màgic

En Rodrigo i en Med, amb tots els caramels. 

Com tots sabem, el passat 5 de Gener els Reis Mags d'Orient van recòrrer moltes ciutats catalanes i Figueres no en va ser l'excepció. Havíem decidit quedar amb l'Eva i en Med, per tal que els nens veiessin la cabalgada junts. 

Jo mateixa, l'Eva, en Rodrigo i en Med. 

Hi havia moltíssima gent al carrer, nens il·lusionats per veure aquells personatges esperant que els hi recollissin la carta de les mans a canvi d'uns quants caramels. En Med i en Rodrigo estaven atents a tot el que veien els seus ulls; sempre que els caramels volaven ells s'ajupien ràpidament per poder-ne agafar tots els que poguessin. 

Al finalitzar la cabalgada, en Rodrigo em va dir que tenia pocs caramels. Bé, per ell pocs volia dir "una butxaca plena de la butxaca". Li vaig dir que no se'ls menjés tots, però a saber...Mai se sap!

Va ser un dia diferent de la resta. Pel que vam veure amb l'Eva els hi va agradar a ells també.

Juganer

El passat 29 de Desembre vam quedar altre vegada amb la Natàlia, en Franscesc i l'Eva; juntament amb els seus mentorats en Moha, en Med i en Dante. També va venir la germana de l'Eva, l'Anna de 14 anys que es va mostrar molt simpàtica amb tots en tot moment.

L'intenció que teníem era passar una bona estona els 9 jugant a futbol a l'Estadi Albert Gurb de Figueres, on hi ha la pista d'atlestisme i un camp de futbol de gespa artificial. Els nens els hi agrada molt el fútbol, per això vam creure molt addient que seria una bon dia per tots plegats,...però al final no va ser així. Resulta que no hi podíem estar allà i ens en vam haver d'anar. Com que jo sabia que hi havia activitats esportives al Poliesportiu de Figueres, per aquestes dates nadalenques, els hi vaig proposar perquè no ens acostàvem allà (era a 2 minuts) i tots van estar d'acord.

En Rodrigo, en Moha i en Med als inflables

Va resultar que els hi va agradar molt, perquè allà van fer activitats molt diverses com jugar a futbol, bàdminton, tir amb arc i el que més els hi va agradar crec els inflables. En Rodrigo es va trobar el seu millor amic, en José i van estar una estona jugant a bàdminton els dos. Al acabar em va dir que li havia agradat molt i que no s'esperava haver-se trobat en José allà.

En Rodrigo i el seu amic José, jugant a bàdminton

Vam passar una estona molt divertida tots junts. Després vaig acompanyar-lo a casa com cada trobada i em va preguntar què faríem el pròxim cap de setmana, jo li vaig dir que parlaria amb la seva mare i ja li diria, perquè em va sorprendre bastant que m'ho digués, però a la vegada vaig veure que té moltes ganes de quedar amb mi i es sent cada vegada més cómode.