diumenge, 17 de març del 2013

Entre joguets i tractors


El passat 2 de Març, ens vam trobar tots plegats per anar al Museu del Joguet de Catalunya; que es troba a la nostra ciutat Figueres. Una de les coses que tenim en comú amb en Rodrigo és la puntualitat, i aixó m'agrada. Vam arribar a la mateixa hora al lloc, on ens vam haver d'esperar un 10 minuts que arribessin els altres rossinyolets. Un cop ja hi vam ser tots, vam comprar l'entrada i ens vam endinsar al Museu. Allà hi havia diferents tipus de joguines d'époques anteriors. Mentre les miràvem a mi em feia recordar que a vegades els meus pares m'han explicat amb què jugaven quan eren petits, i les descripcions eren les d'aquells joguets que estàvem mirant. 


En Rodrigo i jo compartint una estona
Rossinyols i rossinyolets a la sortida del Museu del Joguet de Catalunya


En Rodrigo (a dalt de tot aixecant la mà, com una
enxaneta),en Moha amb el jersei de gris,
 en Med recolzat a l'estructura i en Dane dempeus. 

Al final de tot, vam trobar una sala on hi havia diferents tipus de joc més actuals. Cada un ens vam entretenir a gaudir una bona estona intentant saber com funcionaven. En Rodrigo i jo, vam compartir una estona intentant muntar com una estructura amb petites peçes. La paciència havia de ser la major eina perquè el joc acabés essent satisfactori, i en Rodrigo em va sorprendre perquè ho va fer amb molta calma. Em va agradar molt aquella estona que vam estar els dos junts...Val a dir, que la Natàlia o l'Eva intentaven fer-li fotos per poder-les penjar-les aquí i ell no es deixava. Finalment, a la sortida ens en vam fer una els vuit. Com que vam acabar més aviat del que havíem previst, vam anar a esmorzar i ens van demanar que anessim al parc perquè jugessin una estona.





En Rodrigo i jo mirant les vaques
El cap de setmana passat, a Figueres es va celebrar FirAgri; una fira on hi havia diferents maquinàries agrícoles exposades (tractors, arades, màquines de segar,...) i una carpa on a dins hi havia burros, ovelles i diferents tipus de vaca. Vam trobar adequat anar-hi perquè no sabíem, quin coneixement tenien d'aquest món. El meu pare és pagés, i li vaig ensenyar en Rodrigo quin era el seu tractor. Em va demanar si hi podia pujar, però li vaig dir que no perquè era norma de la fira que no hi podien pujar. Després de veure els animals, on al principi els hi va costar adaptar-se a l'olor (dels excrements), els vam portar a les activitats que es feien a la mateixa fira. Van poder muntar a ponis, fer un circuit on l'equilibri era indispensable, divertir-se en una vaca mecànica, munyir una vaca de mentida o tirar amb unes escopetes de làser. El temps primavarenc va acompanyar molt, tot s'ha de dir també.
En Rodrigo a la vaca mecànica, intentant no caure!

Quin bon pagés que està fet!

Disfrutant de la seva primera que muntava un poni


En Dante, en Rodrigo, en Moha i en Med abans d'anar amb els ponis

Preparats, llestos...a disparar (de mentida però!)

En Rodrigo amb un dels burros catalans que hi havia al recinte

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada